What the Crow Said

Cistells, cistells, cistells

2011-11-29T17:18:00.000+01:00

Sent com sóc de Salt, on té lloc una fabulosa Fira del Cistell anual, m'havia d'atrevir en un moment o altre amb aquesta activitat, i quina millor manera d'endinsar-me en aquest món, que fent-ho amb materials reciclats. Aprendre una nova activitat i reciclar la brossa: això és una ganga!!!

Així doncs, ens vam apuntar a un curs de cistelleria amb materials reciclats gestionat per l'Ajuntament de Manresa i heus aquí el resultat:

El primer projecte el vam fer amb publicitats d'aquestes que ens trobem a la bústia i van directament al contenidor blau. Vam teixir una base de 6x6 la qual vam transformar en un quadrat amb teixit diagonal. Com a acabament, un zig-zag.

El següent projecte va ser amb paper de diari. La base era la mateixa: 6x6, però enlloc d'un quadrat, en vam fer un rectangle, també amb teixit diagonal (plaiting). Aquí vam fer un acabament planer, que sempre queda més sofisticat :o)

I per últim amb Tetra Briks... molt interessant. Tallant el brik com si fos una taronja, en vam extreure tres tires llarguíssimes de cada un. La base, altre cop, era de 6x6, però ara la vam convertir a forma de "sobre" també teixit en diagonal. La vora vaig decidir fer-la plana i cap a fora perquè es veiés platejada. I com que vaig acabar abans d'hora, hi vaig afegir un cordill per penjar-lo.

I voilà els tres projectes en conjunt. Útils per guardar les pinces d'estendre, els estris de cosir, els estris d'oficina, el més llarg podria servir per guardar-hi les bosses de plàstic... un món de possibilitats!

Crafting with glass

2011-06-13T18:55:00.002+02:00

Al maig va tenir lloc la segona trobada de craftsters: aquest cop ens varem atrevir a jugar amb vidre. Bé, amb vidre, pintura, fimo, etc!!

Els resultats varen ser esplèndids! Jo vaig fer un porta-espelmes d'inspiració marroquina. Per la part de dins, vaig pintar el vidre amb vermell, i per la part de fora, vaig jugar amb puntets de pintura daurada. Encara haig de fer una foto amb una espelmeta dins!!

I no tant espectacular, vaig fer un altre porta-espelmes amb un senzill pot de vidre i unes tires de Fimo.

What I've been doing in 2011 so far

2011-04-18T20:32:00.000+02:00

Ok, amb la feina de mestra que vaig començar al Setembre, ha vingut també la responsabilitat: treballar en horari fora de feina. D'aquí que no hagi publicat res al bloc en el que duem de 2011. Però això no vol dir que no hagi fet res, eh!?!?

Per començar i durant l'hivern, vaig fer una colla de mitjonets, la majoria dels quals ja he donat a companyes i ex-companyes. Hi ha com un boom i les amigues de tothom estan tinguen fills com a conilles!!!

I ja posats a fer mitjons, me'n vaig fer un per mi! Si senyor!

I com que totes tenen fills, doncs se'ls han de fer mantetes a les criatures perquè no agafin fred!!! A continuació, la que vaig fer per la Irena, o més ben dit, per en Genís! Llàstima que no em vaig recordar de fer una foto del producte acabat... però vaja, us en podeu fer una idea!

I per acabar, el mes passat varem començar un "Crafts Group". Ens trobarem una colla un diumenge al mes per fer coses noves, reciclar coses velles, transformar coses usades, embellir coses massa vistes... El que sigui mentre sigui amb bona companyia!!

Aquesta primera trobada la varem dedicar a fer animalons de feltre. Jo en sóc una gran fan, d'aquest material: és fàcil d'utilitzar i molt resistent. I els resultats solen ser espectaculars!!!

It's soooooooo easy!

2010-12-18T23:20:00.004+01:00

Definitivament el feltre ha estat el descobriment de l'any. Que dius: doncs apa que no fa temps que existeix el feltre, noooooo. En sóc conscient, però mai m'havia atrevit a treballar-lo.

Després de fer els ninotets de la galleda, em vaig interessar per altres patrons i vaig trobar la inspiració divina en el blog de Lova Revolutionary. Quines coses més xules!!!!

Em vaig atrevir a "copiar discretament" (robar) la idea dels mussolets, i aquest n'és el resultat:

Per cert, la Rita ja fa un parell de mesos que hi juga :o)!! Passa que amb l'atabalamenta de la nova feina i això de seguir TOTES les sèries del món mundial, no he tingut massa temps per penjar la foto.

Per les joguines: una galleda!!

2010-08-02T21:08:00.003+02:00

Acabo de finalitzar un altre projecte, aquest cop compartit amb en Martin!! M'encanta treballar en equip! Cada cop que acabàvem una figureta de feltre, ens miràvem com nens petits amb sabates noves!!

I que senzill que és! Cap dels dos ho havia provat mai i en dos vespres varem fer les 4 figuretes que necessitàvem!!!

El projecte en si és un cubell de roba per guardar joguines. El varem trobar al blog Sew Mama Sew!, on hi ha un tutorial on està tot ben explicadet excepte el com fer els ninotets de feltre. Però vaja, les imatges també s'expliquen per elles soles!!

Bé, doncs llavors em vaig dedicar a la "galleda" en si. Ok: ha quedat prou xula, però us asseguro que m'han marxat les poques ganes que tenia de cosir coses rodones! Quin mal de cap.

Evidenment i com no podia ser de cap altra manera, aquest cubell ja té mestressa: la nostra nebodeta Rita!!!! Li hauriem d'haver fet un ninotet en forma de cabra, que és el que sembla quan riu!!! Muaks, petita!

Les petites coses em fan taaaaan feliç...

2010-07-07T20:06:00.003+02:00

Sobretot la petita Rita! La meva fillola... aixxxxxx!!!

Ja fa una colla de dies li vaig comprar un parell de vestidets del TucTuc i per no donar-los-hi "a palo seco", vaig pensar de fer-li una tarjeteta. Ja sé que encara no sap llegir, però si la tarja perdura en el temps, segur que de gran li farà gràcia. Si més no, a mi me'n faria!!! :o)

I mira que és senzill, eh? Un parell d'imatges (punta i ocell) manllevades d'internet, una lletra de les 249.847.376 gratuites que volten per la xarxa, un corner punch (allò d'enrodonir les contonades) i un... un... un... bé, no sé com es diu: una peça metàl·lica que es col·loca amb un aparatillo que fa un forat i hi doblega aquesta peça a dins perquè no caigui. Au!

Chocolate Chip Cupcake

2010-04-13T19:22:00.003+02:00

Una altra recepta de la Martha Stewart: boníssims!!!

La veritat és que al obrir-los, semblaven una mica "apelmassats" (aiam com es diu ara això en català...), però eren deliciosos. Suposo que el secret està en com barrejar les clares muntades a punt de neu a la resta de la massa, però està clar: quan un xerra, remena i vol acabar al mateix temps, potser que no surt :o)

Aquests els repetirem seguríssim: pocs ingredients, fàcils de fer, bon aspecte

Peanut Butter - Filled Chocolate Cupcakes

2010-03-27T11:20:00.003+01:00

Abans d'ahir em va arribar el llibre Cupcakes de la Martha Stewart. Diguem que és una "housewive" perfecta, és a dir, tot allò que ni sóc ni vull ser. Però gràcies a que ella es dedica professionalment a la llar i tot el que comporta, les que no ho fem tant ens podem aprofitar del suc que n'extreu, concentrat i plasmat en un llibre com aquest.

La primera recepta l'ha triada en Martin, i com no podia ser de cap altra manera, ha triat les de xocolata farcides de mantega de cacauet :o) BONA ELECCIÓ, MARTIN!!!

Són espectaculars: una barreja de dolç i salat, de massa presa i massa cremosa de cacauet, una cúpula esquerdadissa i un cor tendre. Per tornar-es a repetir!

BAGELS

2010-03-25T18:15:00.007+01:00

Ooooooh!! Quina cosa més bona!! En vam sopar i vam posar els sobrers a la nevera. L'endemà eren durs, però 5 minutets al forn i... quin esmorzar de luxe que ens varem marcar!!!!

La recepta és del blog culinari Dit i Fet, i la veritat és que és una recepta 10: varem seguir els passos al peu de la lletra i els resultats van ser fantàstics. Sempre m'havia tirat enrera el fet que primer s'hagin de bullir i després fornejar, però un cop t'hi poses, va tot com la seda i gairebé no embruts res.

I les llavors de llí... sembla una tonteria però li donen al panet tal cop de gràcia, que seria difícil imaginar-se uns bagels sense llavors al damunt. Val la penaaaa!

The Cupcake Experience

2010-03-11T22:06:00.006+01:00

Ok, són el que tota la vida n'hem dit magdalenes, però resulta que els americans en diuen cupcakes (approx: pastís de tassa, molt originals, ells). Sigui com sigui i essent ells com són, que els agrada molt això de la repostaria i greixos varis, tenen mil-i-una receptes tant per la massa com per la decoració...

I jo, tota curiosa, vaig pensar: Calla! Si ells ho fan, jo també! I heus aquí el primer fracàs "magdelenil" de la meva història... Valgue'm Déu! Bé, la magdalena en si ja era menjable, ja, però això verd de sobre... Representa que havia de ser un icing de mantega i sucre que havia de quedar dur... No cal dir que no hi va quedar de dur...

Així doncs, em vaig buscar una altra recepta de Fairy Cupcakes (que no el Fairy de rentar plats, sinó les fades, eh?), que és la magdalena bàsica amb aroma de vainilla, i vaig fer aquestes súper magdalenes!!!! Quina pinta, oi??? Doncs no ens deixem enganyar per les aparences: la magdalena, més que repostaria, semblava un pa d'uns dies ençà. I l'icing aquest cop va quedar prou bonic, però entremig se'm va acabar el sucre glas i n'hi vaig afegir de normal i tot i que aquesta vegada si que va quedar dur, va resultar massa dolç pel meu gust.

Però estava clar que no em donaria per vençuda i vaig fer un altre intent. Segurament és la segona magdalena més famosa als EEUU després de la Fairy Cupcake i es diu Red Velvet Cupcake. Bé, en el meu cas van semblar més aviat Fucsia Velvet Cupcakes :o)

Recepta d'una cuinera trobada pel YouTube. Queden una mica molles, però gust genial i el frosting... ooochh!! Quin frosting!!! Mascarpone, mantega i sucre: cosa bona onte les hi hagi :o)
El frosting ja el vam provar en una tarta de Guiness que ens va fer la Sílvia, i la veritat és que n'hi ha per repetir-lo una i altra vegada... YUM!!!!

Mitjons i més mitjons

2010-03-11T21:17:00.009+01:00

I'm on fireee! Quan un comença, ja no es pot parar... Des que vaig aconseguir ACABAR un parell de mitjons, n'he produït 5 parells i mig (sense comptar els mini-mitjons que he intentat una i altra vegada per la meva neboda Rita... no acabo de trobar-li la talla!!!).

Tots aquests han estat regalats a gent propera. Per ordre d'aparició (del mitjons, s'entén): Siso, Didi, Silvia, Anna, jo. En Martin, és clar, es va endur els primer de tots; si, aquells marrons!!!

Ara me n'estic fent uns altres amb una llana súper xula, però fins que no els tingui acabats, res de fotos!!!

Primer quilt: acabat!

2010-03-02T09:01:00.006+01:00

De fet, ja fa dies i dies que el vaig acabar i regalar. La mare de la criatura estava súper contenta!! Ja em va enviar fotos amb el quilt en plè us :o)

Aqui deixo un parell de fotos del projecte finalitzat. El davant està fet amb panells de quadradets diferents amb una tira uniforme tot volt. El darrera és tot de la mateixa tela d'arbres i el ribet és blau.

Per ser el primer quilt, ho he fet TOT a màquina (bé, menys tallar les peces, que es fa a mà si o si!!!)

Quilt pel bebè Pau

2010-01-22T09:12:00.007+01:00

Ja és aquí! Ja ha arribat! La la la laaa la la la laaaaaaa

La setmana passada va arribar en Pau, fill de la meva (ex) companya de feina Encarna. Si, si, l'Encarna for President, tal i com es va batejar ella mateixa un dia tot decidint on anàvem a dinar :o)

Fa uns tres mesos vaig començar, doncs, a fer-li un quilt al bebè en qüestió. La idea és un doble regal: un regal per l'Encarna per abrigar al seu fill en les nits fredes (si és que l'acabo abans que s'acabi l'hivern!!!) i un regalt per mi: una oportunitat per iniciar-me en el món del patchwork d'una manera més sèria.

Com és normal en mi, entremig m'he penjat moltíssim... entre la mudança cap a Manresa, el Nadal, la feina... bé, les excuses habituals :o) Si no fos per elles, ja estaria i, avui que vaig a visitar la nova criatura, li podria donar el regal... En fi, s'haurà d'esperar una setmaneta més.

Per sort i com sempre, tinc la incondicional ajuda (?!?!) de la Puça!!! ;o)

Projecte PARELL de mitjons: fet!!!

2010-01-07T19:46:00.005+01:00

Per fiiii!!! Una parella de mitjons com Déu mana... no sé quants mitjons orfes he fet i desfet des que vaig aprendre la tècnica, però finalment avui s'ha produït el miracle: he acabat una parella de mitjons!!

A la Puça no sembla haver-li interessat gaire: s'ha adormit amb la llengua fora sobre les restes de la madeixa... sense comentaris.

Weighted pincushion organizer

2009-09-20T17:46:00.006+02:00

Un projecte de cap de setmana: vaig tallar les peces el divendres i les vaig cosir totes el dissabte.

El projecte està tret de Sew Mama Sew!, on la noia de Oh, Fransson! ha deixat el seu tutorial en pdf: gràcies!!!!!!

Primera "cosa" de patchwork!!

2009-09-20T17:18:00.004+02:00

És petit, lleig, tort i malgirbat i ni tan sols sé què és, però l'he fet jo i l'he acabat!!! Yupiiiii!!

Feia molt que em volia llançar a probar el patchwork però no m'atrevia. Suposo que perquè el més habitaual és fer una colxa i vulguis que no, el tamany imposa :o)

Així que em vaig decidir per un entremig entre un individual i un corre-taules i ha sortit això. Ho guardaré en una capsa amb tot el carinyo del món!! :o)

La Grande Dune du Pyla

2009-08-23T15:31:00.008+02:00

Heus ací la duna més gran d'Europa. Es troba a la boca del Bassin d'Arcachon, a uns 70 Km de Bordeaux. Fa uns 3 km de llargada i mig km d'ample. L'alçada sempre va variant, però és sorprenentment enorme!!

No sé perquè em va sorprendre que hi hagués tanta gent... tots aquells pobles de mar n'eren plens. Com que nosaltres erem a Bordeaux i allà no n'hi havia tanta, doncs m'esperava una duna sola i abandonada... que il·lusa!!

Tot i així és tant enorme que vam trobar un lloc per seure i mirar el mar i el sol i tot plegat sense que ens molestés res ni ningú. Experiència recomanable al 100%.

Qué será, será...

2009-08-12T21:16:00.007+02:00

Ahir vam recuperar aquestes teles, que en el seu moment van formar part del nostre primer cobrellit. Si, fa peneta desmuntar un dels primers projectes, però el tema està en què, essent novatos, no haviem rentat les teles abans i al rentar el cobrellit sencer van destenyir algunes peces.

Així és que ens vam posar a desmuntar el cobrellit i aquí estic amb aquests magnífics troços de tela (bé, no són de gaire qualitat, però per fer provetures servirà).

I qué será, será... doncs encara no ho sé... he vist un corretaules a Moda Bake Shop, però amb teles de primera i queda fantàstic... Potser les meves provetures aniran per aquesta direcció... Què en penses, Puça??

Margaret Bag

2009-08-11T21:18:00.009+02:00

Ja fa un temps, en Martin va trobar un pattern per fer un bolso a Oh, Fransson!, d'on us en podeu descarregar tant els patrons com les instruccions detallades (en anglès).

Amb l'assistència incondicional del meu home, vaig aconseguir fer-ne un exemplar per a la meva cunyada Diana. Això si: el vaig haver de desfer i re-fer perquè es veien costures extranyes on no se n'havien de veure :o)

Però aquest altre intent ha estat diferent: ho he aconseguit TOTA SOLA!!! Sense cao mena d'assistència! A més, vaig enginyar-me-les per tallar dos sets de patrons en un sol metre de tela. Incredible!

Comptant que la tela és d'Ikea i costa 4,99€/m i la tela del forro, també d'Ikea, costa 2,99€, més el botó adquirit a La Moda a Girona per uns 0,80€, la bossa surt per menys de 5€!!!

I de feina, doncs tampoc en duu tanta. Jo diria que amb el que més es triga és en tallar totes les peces a menester. Un cop tot talladet, és com un puzzle: costura amunt, costura avall i VOILÀ: un bolso d'allò més rebufó!!!

Puça

2009-07-12T22:06:00.004+02:00

Una nova presa de contacte amb l'art de l'scrapbooking. M'ha quedat una mica "kitch", però potser aquest és el meu estil particular... qui sap?!

Where The Hell Is Matt?

2008-10-29T22:16:00.003+01:00

M'encanta aquest vídeo. Cada vegada que el veig em salten les llàgrimes. M'emociona veure el grans que podem arribar a ser tot i creient-nos, a vegades, tan petits davant la inmensitat de l'univers.

Ploro d'alegria; perquè a aquest noi se li veu a la cara que és completament feliç, si més no mentre ha durat el seu màgic viatge.

Ploro d'enveja; perquè essent un "ningú", ha impressionat a tanta i tanta gent. No m'he posat a comptar la gent que surt al vídeo, però en són una bona colla, i tots "coneixen" a en Matt.

Ploro meravellada; de veure com n'és de bonic el món si ens deixem de guerres i tonteries variades.

Ploro d'emoció.

Scrapbooking 2

2008-10-12T09:47:00.003+02:00

Ara que m'he iniciat, continuo practicant :o)
I no és que sigui narcissista: és que no tinc gaires fotos de gent que surti de cara!!!

Scrapbooking

2008-10-11T10:08:00.003+02:00

Tristor

2008-10-09T20:36:00.007+02:00

Un cafè?

2008-09-30T19:41:00.006+02:00

Heus aquí una nova i senzilla creació: un cordó planer de vellut, una tanca, un tallet de filferro, una boleta de vidre i dues càpsules de cafè netes, aixafades i enganxades :o)

Confesso que no és idea pròpia: vam anar a comprar material per fer joies i altres manualitats i vam veure que a la botiga tenien tan aquests collarets com arrecades també fetes amb càpsules de cafè... algún ús se'ls ha de donar un cop ens han despertat al matí, no??

Canvi de look

2008-09-18T21:37:00.002+02:00

Qui més qui menys, tothom ha passat per varis canvis de look a la seva vida (si més no, per borrar aquell pentinat horrible que ens feia la marona quan encara ens podia haver!!), i jo sóc de les que els primers dies m'arrepenteixo del que m'he deixat fer :o(

També cal a dir, que a la foto vaig pentinada de perruquería (pel casament de la meva cosineta de 2n grau), i que rentat i eixugat per qui, la melena queda consistentment diferent :o)

En fi: tinc la sort que em creix ràpid i de seguida m'hi acostumo!

Quan la por et pot

2008-09-08T20:54:00.006+02:00

La Sarah William Winchester era una dona feliç. S'acabava de casar tot i estar en plena guerra civil americana, i ho va fer amb l'inventor i propietari dels rifles Winchester. Com més avançava la guerra i més armes es venien, més poderosos i benestants es tornaven.

Llavors varen tenir un bebè, però la criatura es va morir al poc temps. La Sarah va caure en una profunda depressió que es va agreujar quan al cap d'uns anys el seu marit va contraure tuberculosi (mortal en aquell segle XIX).

La Sarah ho va veure clar: tots aquells que havien mort a mans del rifle Winchester la perseguirien a ella i els seus fins a la mort. La solució també la va veure aviat: despistar als esperits amb l'eterna construcció d'una mansió victoriana a San José (CA).

Les "fintes" consistien en construir escales fins al sostre (sense que duguéssin enlloc), fer portes que s'obrien al vuit des d'un primer pis, fer finestres al terra, construïr habitacions a les quals no es podia accedir per enlloc,...

La construcció va durar ni més ni menys que 38 anys, i va donar feina a mooooolts fusters i altres artesans fins que la viuda Winchester va morir una nit plàcidament mentre dormia.

Sens dubte, és una història fascinant: la seva imaginació va poder amb ella i es va tornar del tot material. Segur que val la pena visitar la mansió.

Què fer quan...

2008-09-03T16:27:00.008+02:00

...un bon dia en el que tens festa de la feina, el "poc graciat" (per no dir desgraciat, més que res) dermatòleg et crema amb nitrògen líquid ni més ni menys que 6 verrugues plantars, o sigui, de la planta del peu...

Quin dolor!!! Quina angoixa!!! Però si gairebé no podia posar el peu a terra sense que em saltéssin les llàgrimes!!

Doncs bé, en dies com aquest, el millor és prendre paciència i agafar-s'ho amb calma, ja que per molt que malaeixis els óssos i la pell al dermatòleg, el dolor no remet així com així. I així doncs, el millor potser és emprendre una activitat ociosa que ens serveixi com a distracció d'aquell intens dolor que ens puja des de l'extremitat inferior dreta fins al moll de l'ós.

Tenia una tela i pintures per casa que haviem comprat feia dies a l'establiment Casa (per a principiants, els preus de Casa són d'allò més adients), així que em vaig decidir a llançar-me a la piscina i aquí en tenim el resultat. Per cert, no ens flipéssim pas: les fulles no són obra de la meva traça, no! Són de feltre i comprades.

Siguem sincers: NO és una obra mestre. Però vaja, per ser el primer intent em donaré per satisfeta ;o) Ah, i finalment em vaig haver d'embolcallar el peu amb un drap i glassons perquè el dolor em va continuar acompanyant molt amablement... grrrrrr!

Cases Rurals: 1

2008-09-03T12:28:00.009+02:00

Ca la Maria d'Orriols és un lloc encantador, què us haig de dir.

Situat entre Figueres i Girona, Orriols és un d'aquells poblets de l'Empordà en el que un es deliria per passar-hi un fred cap de setmana d'hivern vora la llar de foc. És un lloc tranquil on, tot i estant prop de l'autopista, no se sent ni mu (a no ser, posem-hi, que en aquell moment passés una vaca pel carrer!).

La Marta i la Diana (mare i filla i mestresses de l'indret del que us parlo), han volcat la seva creativitat, "carinyo" i bon gust en la reconstrucció i decoració de la casa. Per començar, l'han partida en tres cases o apartaments independents. De moment ja en tenen dues d'acabades, la vermella i la blava, i la tercera (la més gran) està en camí: ja tinc ganes de veure com queda!!

Així doncs, si us vénen de gust unes vacances saludables i tranquil·les, ben lluny de tots els "stressos" possibles, no dubteu a donar una volta per la seva web, a veure si us animeu a fer-hi una estada!

El geni de la làmpara

2008-09-03T09:56:00.009+02:00

Aquesta làmpara la vaig fer ja fa un temps amb una tècnica i uns material ben senzills (comprats a l'Ikea, of course!). Es tracta d'uns tubets de plàstic de colors foradats (els tubets, no els colors).

Junt amb el cubell de perles, varem adquirir unes plantilles amb punxes, tipus aquelles alfombres de goma que corrien per les cases quan erem petits i una de les quals em vaig clavar al front fotent-me daltabaix d'una escala de 3 graons... bé, una anècdota més :o)

Continuem: es disposen els tubets a la plantilla (en aquest cas, quadrada), s'hi posa paper de mantega o paper de forn al damunt, i cap a la planxa... vull dir la planxa de roba, és clar, que ningú em posi ara tubets de plàstic a la planxa dels sandwitchos o a la del foc!! For the love of God!
Un cop tenim 6 quadrats, els "cosim" amb filferro fí a les cantonades. NOTA: convé deixar quatre tubets sense posar en una cantonada per aconseguir un forat per on passi el cable sense estorbar.

Quan ho tenim muntat, només ens cal posar-ho al damunt d'un dispositiu lluminós. En el meu cas i de forma provisional (aquest projecte porta uns 7 o 8 mesos en fase provisional...), vaig posar una cadena de llumenetes com les que es posen a l'arbre per Nadal dins un gotet de vidre.

I finalment, s'endolla a la corrent i... teniu un llum de coloraines!!!

Punt de creu groller

2008-09-02T19:04:00.006+02:00

Xafardejant per la xarxa, he topat amb varis exemples de punt de creu groller, el qual, evidentment, havia de posar a la pràctica.

Heus ací els resultats de la meva missió!!!

Trobo que és una bona manera de fer punt de creu, que ja de per si relaxa. Imagineu-vos un disseny on hi digui "PUTA" (amb totes les girlandes corresponents al voltant, és clar), i imagineu-vos algú de qui penseu tal paraula mentre claveu una i altra vegada l'agulla... oooooohhhh quina joia!! :oP

Yummy Sammich

2008-09-02T15:42:00.003+02:00

Sóc una gran fan dels sandwichos, i estant de vacances, avui me n'he dedicat un de mesclum de fulles, una tomata de Montserrat, formatge de cabra, melmelada de tomata i mostassa i mayonesa (a must!!).
Guaiteu quina pinta!!

Yeiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

2008-09-02T12:14:00.002+02:00

I'M BACK, ladies and gents!

M'ha costat una miqueta recuperar el control del blog... El Sr. Blogger em renovava l'accés una i altra vegada a un blog que varem fer pel màster, però no em deixava accedir a aquest blog... bitch!

Bé, tampoc és que tingui novetats ni res per l'estil, però ja que disposo d'aquest espai a la xarxa, per què coi l'he de deixar morir de mort natural! Qui em vulgui llegir o veure, que guaiti, i si no, doncs almenys és un lloc on puc expressar tonteries que porto dins i que ocupen massa espai del meu petit disc dur... bufff!

Apa doncs, a travaillé!!! (or something like that!)

A bit of theater

2006-01-17T21:12:00.001+01:00

Yesterday we went intellectual: we went to the theater to see Misteriós Assassinat a Manhattan. Yes! That's the adaption of the Allen movie!

It was absolutely great. It is a really funny drama (there is, indeed, a murder, so I wouldn't say it is exactly a comedy...). Of course it is not Woody but our Catalan actors and actresses did amazingly well.

Pep Ferrer was very convincent in his routinary-life accommodated freelance-editor role. And Montse... well, she was great in all senses. This woman is pure theater herself and she embroidered the character of Carol.

I wondered how would they get the whole of New York city on a stage, but they managed it intelligently: there was a scenery of the two appartments, and a third space which served as a joker. All of them where united in a central gear which rotated conviniently to one side or the other.

Worth to see it, by all means! I'm already looking forward to our next theater (or opera!) trip :)

What the Crow Said

2006-01-15T01:30:00.000+01:00

So, it was inevitable: here goes a little of the philologist in me... It won't be funny because I'm going to deal mainly with language and how it is treated in a novel, so don't expect the typical "This book talks about..." essay.

What the Crow Said is one of my favourite Canadian novels. It was written by Robert Kroetsch, whom I had the pleasure to meet in a lecture at the Universitat de Lleida.

The novel develops in Big Indian, a town which seems literally apart from the rest of the world. And our main character is a guy called Gus Liebhaber, who apart from being terribly pessimistic and beeing able to see in the future, happens to be a man: the greatest handycap for a person in Big Indian, it sems.

And when I say that he is terribly pessimistic, I really mean it... Just look at some of the sentences he uses to describe the world:
- "the world is a double hernia"
- "A cracked pot. A boiled lemon. A scab and a carbuncle. A mole on a mole's ear. A mouthful of maggots"
- "The world is a dog's tail and we chase it"
- "A bucket of medicated puke. A horse turd everlasting falling"
- "The world, (...) is a pimple on an alligator's ass. The world is a rotten fish, a broken lamestrap, a tub of shit"
And so on, and so on. Let's just say Gus is not exactly happy with the world he has to live in.

He is also obsessed and at the same time disturbed by language. He has a wood type alphabet, and his conflict with language is represented through the novel by means of this alphabet. The problem with Gus is that he tries all sorts of things to free letters (and thus language) from their meaning, but of course he can't: no matter how many times he turns the letters upside down, he continues to read the very same letters.

In some point in the novel we get to know that Gus himself is a bit lost. It is said that he feels himself as "hardly more than a mere tray of alphabet, awaiting the insistence of an ordering hand"(p.68). He feels disordered and broken as his wood type's language.

So, this is just an appetizer. There is really a whole lot of stuff in this book: a bunch of physically and/or mentally handicaped men, a swarm of bees, a never ending winter, a family of women unable to keep one man, etcetera, etcetera, etcetera. Dramatic, but also funny because of it's irony. Worth a reading or two!

Three Wise Men, the day before

2006-01-05T12:50:00.001+01:00

One day to go... Tomorrow is the Three Wise Men´s day!!!!
Look at the Wikipedia to get more of the History-story-legend of these people going to see Jesus the Kid.

And I'm one of the priviledged who has seen the shrine at the Köln Cathedral ;P. It's supposed to contain the bones of the Three Wise Men as originally discovered by Saint Helena. As one can imagine, they had been in a bit of a travel around the world until they reached their final destination: Holy Land, Constantinople, Milan, and finally Köln.

Here you have a picture of the entrance to the Kölner Dom.
There's no way you can get the whole thing in a picture from this side!! Anyway, one can get the idea of its bigness, I think.
Just look how tiny people look like in front of its doors ;P

I strongly recommend you to visit this church if you happen to land on Köln sometime. Just a bit of warning: if you intend to climb the tower, please train as hard as you can a couple of months before you do it: the tower is REALLY high ;)

My first Blog-day

2006-01-04T20:57:00.000+01:00

So, here we are then... My first day as the owner of a Blog...

First of all: this is me!! Well, in fact it is me with a delicious "Käsestange".

I was born on December the 2nd, 1979 (not ashamed of my age ;P). I'm Catalan to the bone. That is to say, I'm for the Catalan Republic, although it may be a bit of a utopia... I know some people may not agree with my political opinions, but I'm not ashamed of them either (the opinions, I mean; not the people ;P)

So, it is a rather short introduction to my person, but what use would this Blog have if I where to write everything in the first sitting??