M'encanta aquest vídeo. Cada vegada que el veig em salten les llàgrimes. M'emociona veure el grans que podem arribar a ser tot i creient-nos, a vegades, tan petits davant la inmensitat de l'univers.
Ploro d'alegria; perquè a aquest noi se li veu a la cara que és completament feliç, si més no mentre ha durat el seu màgic viatge.
Ploro d'enveja; perquè essent un "ningú", ha impressionat a tanta i tanta gent. No m'he posat a comptar la gent que surt al vídeo, però en són una bona colla, i tots "coneixen" a en Matt.
Ploro meravellada; de veure com n'és de bonic el món si ens deixem de guerres i tonteries variades.
Ploro d'emoció.
"Tiddy Lang, from the edge of the valley south of her house, standing in a patch of crocuses just beyond the foot of the garden, witnessed everything. That's when she decided to live for the moment."
29 d’octubre 2008
Where The Hell Is Matt?
12 d’octubre 2008
Scrapbooking 2
Ara que m'he iniciat, continuo practicant :o)
I no és que sigui narcissista: és que no tinc gaires fotos de gent que surti de cara!!!
I no és que sigui narcissista: és que no tinc gaires fotos de gent que surti de cara!!!
11 d’octubre 2008
Scrapbooking
Etiquetes de comentaris:
creativity,
scrapbooking,
thoughts
09 d’octubre 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

