29 d’octubre 2008

Where The Hell Is Matt?

M'encanta aquest vídeo. Cada vegada que el veig em salten les llàgrimes. M'emociona veure el grans que podem arribar a ser tot i creient-nos, a vegades, tan petits davant la inmensitat de l'univers.

Ploro d'alegria; perquè a aquest noi se li veu a la cara que és completament feliç, si més no mentre ha durat el seu màgic viatge.

Ploro d'enveja; perquè essent un "ningú", ha impressionat a tanta i tanta gent. No m'he posat a comptar la gent que surt al vídeo, però en són una bona colla, i tots "coneixen" a en Matt.

Ploro meravellada; de veure com n'és de bonic el món si ens deixem de guerres i tonteries variades.

Ploro d'emoció.