It's soooooooo easy!

Definitivament el feltre ha estat el descobriment de l'any. Que dius: doncs apa que no fa temps que existeix el feltre, noooooo. En sóc conscient, però mai m'havia atrevit a treballar-lo.

Després de fer els ninotets de la galleda, em vaig interessar per altres patrons i vaig trobar la inspiració divina en el blog de Lova Revolutionary. Quines coses més xules!!!!

Em vaig atrevir a "copiar discretament" (robar) la idea dels mussolets, i aquest n'és el resultat:

Per cert, la Rita ja fa un parell de mesos que hi juga :o)!! Passa que amb l'atabalamenta de la nova feina i això de seguir TOTES les sèries del món mundial, no he tingut massa temps per penjar la foto.

Per les joguines: una galleda!!

Acabo de finalitzar un altre projecte, aquest cop compartit amb en Martin!! M'encanta treballar en equip! Cada cop que acabàvem una figureta de feltre, ens miràvem com nens petits amb sabates noves!!

I que senzill que és! Cap dels dos ho havia provat mai i en dos vespres varem fer les 4 figuretes que necessitàvem!!!


El projecte en si és un cubell de roba per guardar joguines. El varem trobar al blog Sew Mama Sew!, on hi ha un tutorial on està tot ben explicadet excepte el com fer els ninotets de feltre. Però vaja, les imatges també s'expliquen per elles soles!!

Bé, doncs llavors em vaig dedicar a la "galleda" en si. Ok: ha quedat prou xula, però us asseguro que m'han marxat les poques ganes que tenia de cosir coses rodones! Quin mal de cap.

Evidenment i com no podia ser de cap altra manera, aquest cubell ja té mestressa: la nostra nebodeta Rita!!!! Li hauriem d'haver fet un ninotet en forma de cabra, que és el que sembla quan riu!!! Muaks, petita!

Les petites coses em fan taaaaan feliç...

Sobretot la petita Rita! La meva fillola... aixxxxxx!!!

Ja fa una colla de dies li vaig comprar un parell de vestidets del TucTuc i per no donar-los-hi "a palo seco", vaig pensar de fer-li una tarjeteta. Ja sé que encara no sap llegir, però si la tarja perdura en el temps, segur que de gran li farà gràcia. Si més no, a mi me'n faria!!! :o)

I mira que és senzill, eh? Un parell d'imatges (punta i ocell) manllevades d'internet, una lletra de les 249.847.376 gratuites que volten per la xarxa, un corner punch (allò d'enrodonir les contonades) i un... un... un... bé, no sé com es diu: una peça metàl·lica que es col·loca amb un aparatillo que fa un forat i hi doblega aquesta peça a dins perquè no caigui. Au!

Chocolate Chip Cupcake

Una altra recepta de la Martha Stewart: boníssims!!!

La veritat és que al obrir-los, semblaven una mica "apelmassats" (aiam com es diu ara això en català...), però eren deliciosos. Suposo que el secret està en com barrejar les clares muntades a punt de neu a la resta de la massa, però està clar: quan un xerra, remena i vol acabar al mateix temps, potser que no surt :o)

Aquests els repetirem seguríssim: pocs ingredients, fàcils de fer, bon aspecte

Peanut Butter - Filled Chocolate Cupcakes

Abans d'ahir em va arribar el llibre Cupcakes de la Martha Stewart. Diguem que és una "housewive" perfecta, és a dir, tot allò que ni sóc ni vull ser. Però gràcies a que ella es dedica professionalment a la llar i tot el que comporta, les que no ho fem tant ens podem aprofitar del suc que n'extreu, concentrat i plasmat en un llibre com aquest.

La primera recepta l'ha triada en Martin, i com no podia ser de cap altra manera, ha triat les de xocolata farcides de mantega de cacauet :o) BONA ELECCIÓ, MARTIN!!!

Són espectaculars: una barreja de dolç i salat, de massa presa i massa cremosa de cacauet, una cúpula esquerdadissa i un cor tendre. Per tornar-es a repetir!

BAGELS

Ooooooh!! Quina cosa més bona!! En vam sopar i vam posar els sobrers a la nevera. L'endemà eren durs, però 5 minutets al forn i... quin esmorzar de luxe que ens varem marcar!!!!


La recepta és del blog culinari Dit i Fet, i la veritat és que és una recepta 10: varem seguir els passos al peu de la lletra i els resultats van ser fantàstics. Sempre m'havia tirat enrera el fet que primer s'hagin de bullir i després fornejar, però un cop t'hi poses, va tot com la seda i gairebé no embruts res.


I les llavors de llí... sembla una tonteria però li donen al panet tal cop de gràcia, que seria difícil imaginar-se uns bagels sense llavors al damunt. Val la penaaaa!

The Cupcake Experience

Ok, són el que tota la vida n'hem dit magdalenes, però resulta que els americans en diuen cupcakes (approx: pastís de tassa, molt originals, ells). Sigui com sigui i essent ells com són, que els agrada molt això de la repostaria i greixos varis, tenen mil-i-una receptes tant per la massa com per la decoració...

I jo, tota curiosa, vaig pensar: Calla! Si ells ho fan, jo també! I heus aquí el primer fracàs "magdelenil" de la meva història... Valgue'm Déu! Bé, la magdalena en si ja era menjable, ja, però això verd de sobre... Representa que havia de ser un icing de mantega i sucre que havia de quedar dur... No cal dir que no hi va quedar de dur...


Així doncs, em vaig buscar una altra recepta de Fairy Cupcakes (que no el Fairy de rentar plats, sinó les fades, eh?), que és la magdalena bàsica amb aroma de vainilla, i vaig fer aquestes súper magdalenes!!!! Quina pinta, oi??? Doncs no ens deixem enganyar per les aparences: la magdalena, més que repostaria, semblava un pa d'uns dies ençà. I l'icing aquest cop va quedar prou bonic, però entremig se'm va acabar el sucre glas i n'hi vaig afegir de normal i tot i que aquesta vegada si que va quedar dur, va resultar massa dolç pel meu gust.



Però estava clar que no em donaria per vençuda i vaig fer un altre intent. Segurament és la segona magdalena més famosa als EEUU després de la Fairy Cupcake i es diu Red Velvet Cupcake. Bé, en el meu cas van semblar més aviat Fucsia Velvet Cupcakes :o)

Recepta d'una cuinera trobada pel YouTube. Queden una mica molles, però gust genial i el frosting... ooochh!! Quin frosting!!! Mascarpone, mantega i sucre: cosa bona onte les hi hagi :o)
El frosting ja el vam provar en una tarta de Guiness que ens va fer la Sílvia, i la veritat és que n'hi ha per repetir-lo una i altra vegada... YUM!!!!

Mitjons i més mitjons

I'm on fireee! Quan un comença, ja no es pot parar... Des que vaig aconseguir ACABAR un parell de mitjons, n'he produït 5 parells i mig (sense comptar els mini-mitjons que he intentat una i altra vegada per la meva neboda Rita... no acabo de trobar-li la talla!!!).

Tots aquests han estat regalats a gent propera. Per ordre d'aparició (del mitjons, s'entén): Siso, Didi, Silvia, Anna, jo. En Martin, és clar, es va endur els primer de tots; si, aquells marrons!!!

Ara me n'estic fent uns altres amb una llana súper xula, però fins que no els tingui acabats, res de fotos!!!

Primer quilt: acabat!

De fet, ja fa dies i dies que el vaig acabar i regalar. La mare de la criatura estava súper contenta!! Ja em va enviar fotos amb el quilt en plè us :o)

Aqui deixo un parell de fotos del projecte finalitzat. El davant està fet amb panells de quadradets diferents amb una tira uniforme tot volt. El darrera és tot de la mateixa tela d'arbres i el ribet és blau.

Per ser el primer quilt, ho he fet TOT a màquina (bé, menys tallar les peces, que es fa a mà si o si!!!)

Quilt pel bebè Pau

Ja és aquí! Ja ha arribat! La la la laaa la la la laaaaaaa

La setmana passada va arribar en Pau, fill de la meva (ex) companya de feina Encarna. Si, si, l'Encarna for President, tal i com es va batejar ella mateixa un dia tot decidint on anàvem a dinar :o)

Fa uns tres mesos vaig començar, doncs, a fer-li un quilt al bebè en qüestió. La idea és un doble regal: un regal per l'Encarna per abrigar al seu fill en les nits fredes (si és que l'acabo abans que s'acabi l'hivern!!!) i un regalt per mi: una oportunitat per iniciar-me en el món del patchwork d'una manera més sèria.

Com és normal en mi, entremig m'he penjat moltíssim... entre la mudança cap a Manresa, el Nadal, la feina... bé, les excuses habituals :o) Si no fos per elles, ja estaria i, avui que vaig a visitar la nova criatura, li podria donar el regal... En fi, s'haurà d'esperar una setmaneta més.

Per sort i com sempre, tinc la incondicional ajuda (?!?!) de la Puça!!! ;o)

Projecte PARELL de mitjons: fet!!!

Per fiiii!!! Una parella de mitjons com Déu mana... no sé quants mitjons orfes he fet i desfet des que vaig aprendre la tècnica, però finalment avui s'ha produït el miracle: he acabat una parella de mitjons!!


A la Puça no sembla haver-li interessat gaire: s'ha adormit amb la llengua fora sobre les restes de la madeixa... sense comentaris.