Ok, són el que tota la vida n'hem dit magdalenes, però resulta que els americans en diuen cupcakes (approx: pastís de tassa, molt originals, ells). Sigui com sigui i essent ells com són, que els agrada molt això de la repostaria i greixos varis, tenen mil-i-una receptes tant per la massa com per la decoració...
I jo, tota curiosa, vaig pensar: Calla! Si ells ho fan, jo també! I heus aquí el primer fracàs "magdelenil" de la meva història... Valgue'm Déu! Bé, la magdalena en si ja era menjable, ja, però això verd de sobre... Representa que havia de ser un icing de mantega i sucre que havia de quedar dur... No cal dir que no hi va quedar de dur...
Així doncs, em vaig buscar una altra recepta de Fairy Cupcakes (que no el Fairy de rentar plats, sinó les fades, eh?), que és la magdalena bàsica amb aroma de vainilla, i vaig fer aquestes súper magdalenes!!!! Quina pinta, oi??? Doncs no ens deixem enganyar per les aparences: la magdalena, més que repostaria, semblava un pa d'uns dies ençà. I l'icing aquest cop va quedar prou bonic, però entremig se'm va acabar el sucre glas i n'hi vaig afegir de normal i tot i que aquesta vegada si que va quedar dur, va resultar massa dolç pel meu gust.
Però estava clar que no em donaria per vençuda i vaig fer un altre intent. Segurament és la segona magdalena més famosa als EEUU després de la Fairy Cupcake i es diu Red Velvet Cupcake. Bé, en el meu cas van semblar més aviat Fucsia Velvet Cupcakes :o)
Recepta d'una cuinera trobada pel YouTube. Queden una mica molles, però gust genial i el frosting... ooochh!! Quin frosting!!! Mascarpone, mantega i sucre: cosa bona onte les hi hagi :o)
El frosting ja el vam provar en una tarta de Guiness que ens va fer la Sílvia, i la veritat és que n'hi ha per repetir-lo una i altra vegada... YUM!!!!
